Aquests dies s\u2019ha aprovat al Parlament de Catalunya una moci\u00f3 presentada pel PSC, a inst\u00e0ncies d\u2019Unitat d\u2019Aran, amb la finalitat de donar sentit i contingut a la \u201csingularitat de l\u2019Aran\u201d. Una singularitat que ve reconeguda per l\u2019article 11 de l\u2019Estatut de Catalunya del 2006 i que, malgrat que aquest mandat estatutari, no tenia plenitud en el context legislatiu catal\u00e0. Dic plenitud perqu\u00e8, si b\u00e9 l\u2019Aran t\u00e9 des del 90 la seva Llei de R\u00e8gim Especial, hi ha una contradicci\u00f3 entre la definici\u00f3 de \u201csingular\u201d, coherent amb la hist\u00f2ria, la llengua, la identitat i la tradici\u00f3 de l\u2019autogovern aran\u00e8s, i un encaix de l\u2019Aran a Catalunya que resulti homogeni i equiparador amb l\u2019aplicaci\u00f3 de les divisions territorials que s\u2019imposen com conseq\u00fc\u00e8ncia dels processos legisladors del nostre Parlament. Aquesta \u00e9s la contradicci\u00f3 no resolta encara i que t\u00e9 alguns antecedents hist\u00f2rics. El primer el 1987 amb la Llei de comarcalitzaci\u00f3, que va situar l\u2019Aran en el mapa comarcal de Catalunya. De fet, avui encara hi \u00e9s perqu\u00e8 el decret de text ref\u00f3s de la llei d\u2019ordenaci\u00f3 territorial de Catalunya, malgrat que la Llei de R\u00e8gim Especial de l\u2019Aran del 1990 enunciava clarament que: \u201c\u2026l\u2019Aran no pot ser incl\u00f2s en cap altra divisi\u00f3 territorial que no sigui ella mateixa\u2026\u201d, no va modificar aquest decret. M\u00e9s recent va ser el debat sobre la Llei de Vegueries, on despr\u00e9s de llargues negociacions, una addicional i una disposici\u00f3 final va condicionar la seva inclusi\u00f3 en aquesta nova divisi\u00f3 territorial. Ara, la nova Llei de Governs Locals de Catalunya, torna a ser ambigua amb aquesta q\u00fcesti\u00f3 i correm el risc de no resoldre aquest conflicte de la \u201csingularitat\u201d que, com ja he dit, resulta antag\u00f2nic amb l’equiparaci\u00f3 dels mapes administratius. Alguns volen comparar aquest debat amb el debat sobre el proc\u00e9s de la independ\u00e8ncia de Catalunya i amb els posicionaments d\u2019uns i altres en aquesta q\u00fcesti\u00f3. Res m\u00e9s lluny de la realitat. \u00d2bviament, per molts motius, ni els escenaris, ni els objectius tenen res a veure. En aquest cas es tracta d\u2019afermar i de ser coherents amb els principis legislatius que ens hem donat i on, d\u2019una manera molt lenta i feixuga, l\u2019Aran ha anat fent cam\u00ed en el reconeixement, per part de les institucions catalanes, d’aquesta singularitat. Ara b\u00e9, en aquesta q\u00fcesti\u00f3 com en tantes d\u2019altres, no valen nom\u00e9s les declaracions de bones voluntats i els discursos, cal, com reclamava en un par\u00e0graf anterior la coher\u00e8ncia de plasmar en els textos legislatius aquesta voluntat. L\u2019Aran ha estat hist\u00f2ricament un territori de frontera, com una petita frontissa entre grans estats. El seu autogovern i les seves institucions van ser una garantia de superviv\u00e8ncia per als seus poblants at\u00e8s la situaci\u00f3 d\u2019 inestabilitats i conflictes permanents. Avui, la seva ra\u00f3 de ser \u00e9s una tasca menys arriscada, m\u00e9s intangible, per\u00f2 potser m\u00e9s dif\u00edcil, com ho \u00e9s la de mantenir la seva llengua, la seva cultura i el seu autogovern. Per aquest motiu cal tenir un espai pol\u00edtic definit i diferenciat i calen unes institucions capaces de defensar i promoure la seva llengua. El debat \u00e9s apassionant, el context tamb\u00e9, perqu\u00e8 si \u00e9s cert que, malgrat les dist\u00e0ncies entre els debats identitaris i els objectius dels mateixos, Catalunya ha de poder mostrar un tracte a la diversitat que no troba a l\u2019Estat. I aqu\u00ed, com queda demostrat, la historia grinyola. Per aix\u00f2, la resoluci\u00f3 no unit\u00e0ria per\u00f2 s\u00ed majorit\u00e0ria del Parlament de Catalunya \u00e9s molt positiva. I ho \u00e9s en el fons i en la forma, perqu\u00e8 qui l\u2019ha impulsat es la diputada del PSC N\u00faria Parl\u00f3n, alcaldessa d\u2019una ciutat metropolitana i compromesa amb el reconeixement del territori en la seva diversitat i singularitat. Una diversitat que sens dubte ens fa m\u00e9s rics i m\u00e9s plens a tots els catalans.<\/p>\n
Paco Boya<\/p>\n
Diari Segre 01.03.2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dies s\u2019ha aprovat al Parlament de Catalunya una moci\u00f3 presentada pel PSC, a inst\u00e0ncies d\u2019Unitat d\u2019Aran, amb la finalitat de donar sentit i contingut a la \u201csingularitat de l\u2019Aran\u201d. Una singularitat que ve reconeguda per l\u2019article 11 de l\u2019Estatut de Catalunya del 2006 i que, malgrat que aquest mandat estatutari, no tenia plenitud en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5396,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-6811","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n