L\u2019expressi\u00f3 gr\u00e0fica ha quedat plasmada en els mitjans amb articles i declaracions de persones del m\u00f3n de la cultura i pol\u00edtics. Pol\u00edtics, que han fet d\u2019aquesta q\u00fcesti\u00f3 una creuada personal per tal de generar i amplificar un greuge territorial, sempre rendible en termes pol\u00edtics. Seria f\u00e0cil, a continuaci\u00f3, posar noms i cognoms d\u2019aquells que dia rere dia han alimentat la desinformaci\u00f3 i el fantasma del greuge i de la por, per\u00f2 crec que en aquest afer el que cal \u00e9s temperar els \u00e0nims i treure m\u00e9s el seny que la rauxa.<\/p>\n
\u00c9s per aquesta ra\u00f3 que vull fer algunes consideracions que puguin ajudar a clarificar el posicionament del Govern de la Generalitat en termes jur\u00eddics, at\u00e8s que, finalment, el que fa el Departament de Cultura \u00e9s un acte jur\u00eddic en resposta al Bisbat de Lleida que demana a aquest Departament una autoritzaci\u00f3 per tornar aquestes peces. I el que diu la Resoluci\u00f3 del Govern, com no podria ser d\u2019altra manera, \u00e9s fonamentalment all\u00f2 que garanteix el compliment de l\u2019aplicaci\u00f3 de les lleis catalanes pel que fa a la protecci\u00f3 del patrimoni. Un patrimoni, per\u00f2, que no podem oblidar \u00e9s el resultat d\u2019una hist\u00f2ria comuna amb les terres aragoneses, on la interacci\u00f3 cultural, econ\u00f2mica i social s\u2019ha mantingut fins als nostres dies, malgrat la separaci\u00f3 administrativa de les parr\u00f2quies aragoneses,el 17 de setembre del 1985.<\/p>\n
Per tant, des d\u2019aquesta perspectiva i atenent als informes realitzats per l\u2019Associaci\u00f3 de Muse\u00f2legs de Catalunya, de la Junta de Museus i del Consell Assessor del Patrimoni Cultural, la resoluci\u00f3 diu que: Cal recon\u00e8ixer la unitat i la integritat de la col\u00b7lecci\u00f3 muse\u00edstica, tal i com ho fonamenten els informes esmentats i altres experts com el professor Tom\u00e0s Font, els quals afirmen que per garantir aquest concepte \u201cd\u2019unitat de la col\u00b7lecci\u00f3\u201d cal que hi hagi un \u00fanic \u00f2rgan de gesti\u00f3. \u00c9s a dir, poden existir diferents seus del museu, per\u00f2 nom\u00e9s un \u00f2rgan de decisi\u00f3. Una consideraci\u00f3 que queda recollida en la primera de les nou condicions que fixa la Resoluci\u00f3 del Govern.<\/p>\n
Unes condicions que tenen com a objectiu, insisteixo, garantir la unitat de la col\u00b7lecci\u00f3 i posar les bases per una gesti\u00f3 compartida d\u2019aquest patrimoni, justament, perqu\u00e8, \u00e9s en aquesta gesti\u00f3 compartida, que alguns interpreten com claudicaci\u00f3, que hi hem de veure una oportunitat per establir nous ponts de di\u00e0leg sobre els quals compartir projectes imprescindibles per al futur de ambdues comunitats. Projectes, alguns d\u2019ells qu\u00e8, tal i com indica la pr\u00f2pia resoluci\u00f3, han de tenir com a objectiu l\u2019explicaci\u00f3 de la hist\u00f2ria comuna.<\/p>\n
Quina \u00e9s avui l\u2019alternativa CiU? No ho sabem, m\u00e9s enll\u00e0 de desgastar el govern i alimentar els titulars de diari en favor de les carreres personals d\u2019alguns dels seus pol\u00edtics. Perqu\u00e8 si l\u2019inter\u00e8s de CiU per l\u2019art hagu\u00e9s estat sempre present en les seves prioritats avui no estar\u00edem en aquesta situaci\u00f3, fruit de la passivitat d\u2019aquells governs. Intueixo per\u00f2, que ara nom\u00e9s els interessa allargar indefinidament un conflicte, sota l\u2019excusa d\u2019obrir un nou cap\u00edtol per esbrinar una propietat de dif\u00edcil adjudicaci\u00f3 i que resultar\u00e0 una nova ferida en les ja malmeses relacions d\u2019aquests territoris. I posats en la tesitura d\u2019esperar, quan temps? dos, tres anys; i despr\u00e9s qu\u00e8? Un cop decidida la propietat entre els bisbes, ens quedar\u00e0 alguna oportunitat per al pacte? Molt em temo que no, nom\u00e9s quedar\u00e0 el repartiment del bot\u00ed despr\u00e8s de la batalla legal.
\nLa q\u00fcesti\u00f3, finalment, \u00e9s saber qui en el tema del Dioces\u00e0, m\u00e9s enll\u00e0 del conflicte patrimonial, vol nom\u00e9s un r\u00e8dit per la part. \u00c9s a dir, un final de \u201csainete salmant\u00ed\u201d on els patrioterismes m\u00e9s est\u00e8rils puguin ser estimulats amb una picabaralla continuada i una fotografia que exemplifiqui el que alguns anomenen com \u201cl\u2019espoli\u201d. Possiblement, insisteixo, per aquesta \u201cpart\u201d el r\u00e8dit electoral, potser ser\u00e0 alt, per\u00f2 el que fou un territori d\u2019hist\u00f2ria comuna quedar\u00e0 definitivament trencat per sempre m\u00e9s. Des del PSC de la demarcaci\u00f3 de Lleida creiem que ha arribat el moment del pacte i de l\u2019acord entre totes les parts, els bisbes propietaris de les obres, i les institucions. Un pacte c\u00edvic, intel\u00b7ligent i rigor\u00f3s en el compliment de la resoluci\u00f3 del Govern per garantir que tots els ciutadans d\u2019aquestes contrades gaudeixin d\u2019aquest patrimoni compartit. Un pacte per obrir sobre el litigi de l\u2019art una nova oportunitat de conciliaci\u00f3 i acord entre uns territoris que no poden viure d\u2019esquenes.<\/p>\n
Francesc X. Boya i Al\u00f3s
\nDiputat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El litigi del Museu Dioces\u00e0 fa dies que ressona a les nostres contrades amb for\u00e7a.<\/p>\n