El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a trav\u00e9s de la Direcci\u00f3 General del Medi Natural, ha destinat 516.560,56 \u20ac a la prevenci\u00f3 dels danys causats per l’\u00f3s durant el 2005. D’aquest mig mili\u00f3 d’euros, 414.147,43 \u20ac s’han destinat, des del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a fer compatible la conservaci\u00f3 del patrimoni natural amb el desenvolupament econ\u00f2mic i el manteniment d’activitats tradicionals, com la ramaderia extensiva (arranjament de cabanes, millores ramaderes…). La resta, 102.413,13\u20ac, s’han dedicat exclusivament a conceptes directament relacionats amb l’\u00f3s bru (Ursus arctos) al Pirineu, a la propietat forestal en sectors cr\u00edtics a trav\u00e9s dels ajuts del PDR, i a indemnitzacions per danys, entre d’altres. Algunes de les despeses s’han realitzat en el marc de col\u00b7laboraci\u00f3 entre el Departament i el Conselh Generau d’Aran, en el marc del conveni que ambdues institucions tenen signat. <\/p>\n
Aix\u00ed, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha invertit 82.757,70 \u20ac en el Pla de desenvolupament rural (PDR) per fer compatible la conservaci\u00f3 de l’\u00f3s amb els drets de la propietat forestal. Aquesta subvenci\u00f3 s’ha dirigit als municipis on l’\u00f3s bru viu de forma habitual. En aquest sentit, la Val d’Aran ha rebut 73.562,40 \u20ac, i el Pallars Sobir\u00e0, 9.195,30 \u20ac. <\/p>\n
En concepte d’indemnitzacions pels danys produ\u00efts per l’\u00f3s durant el 2005, el Departament ha fet efectiu el pagament de 4.655,43 \u20ac, aproximadament un 4,54% de la l\u00ednia espec\u00edfica d’ajuts, ja que s’ha confirmat la predaci\u00f3 de 12 caps de bestiar a la Val d’Aran i 25 arnes, 12 a la Val d’Aran i 13 al Pallars. No s’hi inclouen les despeses extres que originaran a les administracions catalana i aranesa els caps de bestiar desapareguts a l’Aran que tenen dret a un pagament.<\/p>\n
El Departament treballa amb l’Associaci\u00f3 del Gos de Muntanya del Pirineu per a la Protecci\u00f3 de Ramats per lliurar 8 gossos ensinistrats a fi de protegir els ramats de bestiar. <\/p>\n
Identificaci\u00f3 dels \u00f3ssos al Pirineu central
\nA partir de la informaci\u00f3 procedent de l’equip de seguiment de Fran\u00e7a, del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades pr\u00f2pies del Servei de Protecci\u00f3 de la Fauna, Flora i Animals de Companyia, s’ha de considerar la poblaci\u00f3 pirinenca d’\u00f3s bru amb tres nuclis poblacionals: occidental, central i oriental, amb un total de 15-17 \u00f3ssos. <\/p>\n
<\/p>\n
\nDurant aquest per\u00edode, s’han pogut identificar nou exemplars d’\u00f3s bru que actualment habiten al Pirineu central (cadells exclosos). Aix\u00ed mateix, gr\u00e0cies al seguiment efectuat per la xarxa francesa R\u00e9seau Ours Brun, s’han identificat quatre \u00f3ssos aut\u00f2ctons als Pirineus atl\u00e0ntics (Camille, Aspe, Ouest, Nere i un mascle de segon any).\n<\/p>\n
\nS’han identificat els animals seg\u00fcents (procedents dels exemplars alliberats al Pirineu central):<\/p>\n
\nSeguiment de l’\u00f3s a Catalunya
\nAl marge del seguiment convencional de rastres, de peritatge de danys i de comprovaci\u00f3 d’observacions, la Direcci\u00f3 General del Medi Natural i Forestal Catalana, empresa adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, han establert dos sistemes de seguiment de l’\u00f3s bru. Un primer sistema, anomenat trampeig fotogr\u00e0fic, consisteix en la col\u00b7locaci\u00f3 de c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques per localitzar i identificar els exemplars d’\u00f3s bru. A trav\u00e9s d’aquest trampeig, el personal t\u00e8cnic del Servei de Protecci\u00f3 de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament realitza el seguiment diverses vegades l’any en zones de possible pres\u00e8ncia d’\u00f3s bru. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb els membres del cos d’Agents Rurals i els Guardes de Reserva, s’han realitzat dues temporades de trampeig amb 10-15 paranys fotogr\u00e0fics, amb un esquer (carn, peix, fruita), una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica, bateries, i un sistema de raigs infrarojos o un sistema de planxa. Els dos tipus de sistemes activen el disparador de la cambra fotogr\u00e0fica quan un animal es menja l’esquer. El resultat ha estat la fotografia d’un \u00f3s bru el passat mes de juliol (o el 15\/06\/2005), a l’Alt \u00c0neu, al Pallars Sobir\u00e0.\n<\/p>\n
\nL’altre sistema, que s’ha treballat juntament amb l’equip franc\u00e8s de seguiment de l’\u00f3s, \u00e9s la col\u00b7locaci\u00f3 de paranys de p\u00e8ls per identificar gen\u00e8ticament (ADN) els exemplars d’\u00f3s bru i determinar-ne el sexe. Aquest \u00e9s un nou sistema que s’utilitza des del 2005. \u00c9s un tancat de filferro amb punxes i al mig es col\u00b7loca una reixa enganxada a un arbre (a 1,5 m d’al\u00e7ada) amb un atraient i un esquer. Aquest sistema serveix perqu\u00e8 l’\u00f3s bru deixi grapats de p\u00e8ls al filferro quan vol entrar dintre del tancat i, a m\u00e9s, si frega l’esquena o el pit sobre la reixa s’hi poden enganxar m\u00e9s p\u00e8ls. Per tant, aquest \u00e9s un sistema que, combinat amb el trampeig fotogr\u00e0fic, ajuda a identificar i delimitar el radi d’acci\u00f3 dels \u00f3ssos. S’han trobat uns p\u00e8ls d’\u00f3s bru a un dels paranys, durant l’estiu, a l’Alt \u00c0neu, al Pallars Sobir\u00e0. Tamb\u00e9 s’han trobat p\u00e8ls d’\u00f3s en un filferro d’un camp de conreu a l’Alta Ribagor\u00e7a. <\/p>\n
En resum<\/p>\n
Aquest any passat els ramaders van rebre les indemnitzacions per la depredaci\u00f3 de 12 caps de bestiar a la Val d’Aran i de 25 arnes entre la Val i el Pallars Sobir\u00e0<\/p>\n
Al Pirineu central habiten entre 9 i 11 exemplars<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n