<\/a><\/p>\n<\/p>\n <\/span><\/p>\n\n
Els m\u00fasics catalans estan enfadats i no \u00e9s per a menys. El Govern els ha oblidat i ells han apel\u00b7lat al Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya per a recordar-nos, al conjunt del pa\u00eds, que existeixen. Lluny passen els dies gloriosos en qu\u00e8 la m\u00fasica fou el m\u00e0xim exponent de la catalanitat, l\u2019afirmaci\u00f3 col\u00b7lectiva de tot un pa\u00eds en el m\u00e9s universal dels llenguatges. Era un temps en el qual darrere de cada can\u00e7\u00f3 hi vivia la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019un pa\u00eds que volia germinar des de la cultura.
\nPassats vint anys, el paisatge musical mostra una gran desolaci\u00f3, un mar de frustracions en el qual sobresurten algunes obres magnes de l\u2019arquitectura contempor\u00e0nia. Pedres i formigons que no han aconseguit, per\u00f2, dissimular la sensaci\u00f3 de buit i desemparament amb qu\u00e8 viu el conjunt de la professi\u00f3, la seva relaci\u00f3 amb un Govern que, des de fa anys, practica una pol\u00edtica pessebrista i miop pel que fa al m\u00f3n musical catal\u00e0.
\n\u00c9s una situaci\u00f3 paradoxal que el propi Govern hagi portat al Parlament una llei com la de l\u2019Institut de les Ind\u00fastries Culturals, i que tot just, quan encara no se n\u2019ha desplegat el reglament, el pa\u00eds visqui crisis tan importants en el m\u00f3n de la cultura, com la del Lliure, la de la m\u00fasica, la del ja gaireb\u00e9 desaparegut m\u00f3n de la dansa i altres que poden intuir-se en l\u2019horitz\u00f3 m\u00e9s immediat.
\nTant l\u2019ICIC com la creaci\u00f3 de l\u2019ESMUC han tingut efectes contraris als previstos pel Govern, que aspirava a una pr\u00f2rroga per refer-se dels embats de les majors del cinema, i esquivar les tempestes que s\u2019albiraven a l\u2019horitz\u00f3. Poc ha durat la calma i l\u2019aparici\u00f3 en escena de l\u2019institut ha servit per descoratjar el m\u00f3n dels creadors i emprenedors culturals, que s\u2019hi han vist poc representats en una Llei que, tal i com vam anunciar des dels bancs de l\u2019esquerra del Parlament, \u00e9s com el propi iInstitut, fum, i no tindr\u00e0 els efectes anunciats per l\u2019aparell de promoci\u00f3 del Govern, perqu\u00e8 la solv\u00e8ncia econ\u00f2mica de l\u2019ens ser\u00e0 nul\u00b7la i els criteris que fonamenten el model no tenen, sense una gran dotaci\u00f3 pressupostaria, cap possibilitat d\u2019incid\u00e8ncia.
\nI en el cas de l\u2019Escola Superior de M\u00fasica, el Govern que durant molts anys ha renunciat a la creaci\u00f3 d\u2019un centre per als estudis superiors, en el moment de fer-ho efectiu ha utilitzat, com a estructura de gesti\u00f3, una fundaci\u00f3 privada que gestionar\u00e0, a esquenes del control parlamentari, un centre d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.
\nEl m\u00f3n cultural catal\u00e0 sobreviu a un Govern que ha desenfocat el sentit de la cultura en la Catalunya d\u2019avui, i ha acabat convertint la conselleria del ram en la ventafocs del Govern. Els paup\u00e8rrims el litigi que ens ocupa \u00e9s l\u2019exemple d\u2019aquesta paradoxa, la d\u2019un Govern que ha fet, durant vint anys, un discurs identitari i que al final de la seva etapa, deixar\u00e0 el paisatge cultural en un erm on la subvenci\u00f3 sect\u00e0ria i el dirigisme ideol\u00f2gic corren el risc d\u2019erosionar, definitivament, la fertilitat creativa del pa\u00eds. <\/p>\n
Francesc X. Boya i Al\u00f3s. Diputat al Parlament de Catalunya del PSC-CpC<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/p>\n <\/span><\/p>\n<\/a><\/p>\n\n