La relaci\u00f3 entre dos territoris com Catalunya i l\u2019Arag\u00f3 s\u2019ha fonamentat en raons tan s\u00f2lides com la hist\u00f2ria compartida, l\u2019\u00fas d\u2019una mateixa llengua i el sentiment de proximitat que sintetitza aquest bagatge compartit entre uns i altres.
Aquest sentiment de ve\u00efnatge no pot ser, per\u00f2, una q\u00fcesti\u00f3 purament anecd\u00f2tica i circumstancial, com de fet ha passat durant tots aquests anys, on la indifer\u00e8ncia ha sigut alimentada per discursos partidistes i endog\u00e0mics.
\nHi ha una altra forma possible de fer les coses, en l\u2019\u00e0mbit de les relacions institucionals, diferent de com ho han plantejat el PP i CiU? Efectivament, i una bona mostra s\u00f3n els acords que, entre els socialistes aragonesos i catalans, s\u2019han anat aconseguint en mat\u00e8ries tan importants com l\u2019aigua o les comunicacions. Dues q\u00fcestions dif\u00edcils que afecten a importants interessos econ\u00f2mics i identitaris. Per\u00f2, alhora, dues q\u00fcestions claus que tenen en el territori i la seva gent el m\u00e0xim exponent i on radiquen, en gran mesura, les claus de qualsevol futur possible per aquests territoris. No \u00e9s estrany, doncs, que res arribi tant a l\u2019\u00e0nima de la gent com l\u2019aigua i la terra. La manifestaci\u00f3 del dia 10 de mar\u00e7 a Barcelona ho va posar de manifest i, mentre PP, amb la comparsa de CiU, fan el tragala del Pla Hidrol\u00f2gic Nacional, votant en contra de l\u2019Ebre i en contra de l\u2019Arag\u00f3, a Lleida, aragonesos i catalans vam consensuar un document unitari que reflexa la reivindicaci\u00f3 de milers de persones que reclama una nova cultura de l\u2019aigua.
\nUn document que no nom\u00e9s s\u2019ha d\u2019entendre com un acord en favor del dret dels territoris a ser considerats en q\u00fcestions tan importants com la gesti\u00f3 dels recursos, que tamb\u00e9, sin\u00f3 que \u00e9s, sobretot, una nova forma de concebir una Espanya que no t\u00e9 res a veure ni amb l\u2019endog\u00e0mia de CIU que finalment ha acabat amb la seva feblesa, fent bo un govern i unes formes de governar que tant havia denostat durant anys ni, molt especialment, amb un PP que no t\u00e9 m\u00e9s sensibilitats territorials que aquelles que li serveixen per unir al seu projecte tots els vots que vinguin dels enfrontaments i del ressentiments territorials. Una via altament perillosa, amb obvis resultats electorals a curt termini, per\u00f2, amb enormes dificultats per fer possible la vertebraci\u00f3 dels pobles d\u2019Espanya.
\nArag\u00f3, Balears i ben aviat Catalunya han de liderar una nova concepci\u00f3 de la pluralitat democr\u00e0tica i nacional, dels valors de la toler\u00e0ncia i de la for\u00e7a creativa que donen a aquests territoris la seva identitat i la seva cultura. S\u00f3n les bases d\u2019un model d\u2019Estat que ha de ser una alternativa clara a l\u2019Espanya autorit\u00e0ria i radial que hi ha darrera dels transvasaments de l\u2019Ebre, de la configuraci\u00f3 de les xarxes d\u2019alta velocitat, de les comunicacions aeroportu\u00e0ries o fins i tot, de la relaci\u00f3 amb Europa. \u00c9s per aix\u00f2 que amb l\u2019acord de Lleida, amb els documents signats entre els progressistes de l\u2019Arag\u00f3 i Catalunya, vam fer un pas m\u00e9s en aquesta construcci\u00f3 del federalisme; de la defensa de l\u2019autogovern i del dret a la difer\u00e8ncia en l\u2019Espanya \u00fanica d\u2019Aznar.
Lamentablement, sembla que en aquesta lluita, que tamb\u00e9 implica la defensa de la cultura, de la identitat i del dret a la difer\u00e8ncia, els nacionalistes de CIU ja no hi compten. No hi pinten res. S\u00f3n convidats de pedra que nom\u00e9s poden desfullar la margarida per decidir si seran o no als futuribles del proper Govern del Partit Popular. Un pobre argument per superar la des\u00eddia d\u2019un govern que s\u2019ha oblidat de governar i que, despr\u00e8s de vint anys, els hauria de portar a una examen de consci\u00e8ncia (pol\u00edtica) per esbrinar si la t\u00e0ctica de l\u2019oportunisme\/ victimisme pol\u00edtic, jugada per en Pujol durant tots aquests anys, no \u00e9s ja un cam\u00ed esgotat.
\nMarcelino Iglesias, Cisco Antic i Pasqual Maragall aposten per una nova i bona relaci\u00f3 de ve\u00efnatge, per construir una altra Espanya dels pobles i dels ciutadans i m\u00e9s i millor Europa, feta des de la just\u00edcia social i l\u2019equitat d\u2019oportunitats, \u00e9s a dir, amb i des de la proximitat de la gent.
\n
\nFrancesc X. Boya
\nDiputat del PSC-CpC al Parlament de Catalunya
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La relaci\u00f3 entre dos territoris com Catalunya i l\u2019Arag\u00f3 s\u2019ha fonamentat en raons tan s\u00f2lides com la hist\u00f2ria compartida, l\u2019\u00fas d\u2019una mateixa llengua i el sentiment de proximitat que sintetitza aquest bagatge compartit entre uns i altres. Aquest sentiment de ve\u00efnatge no pot ser, per\u00f2, una q\u00fcesti\u00f3 purament anecd\u00f2tica i circumstancial, com de fet ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n