Reescriure el nou Estatut de Catalunya ha obert arreu del pa\u00eds un debat, de vegades apassionat, sobre els futurs possibles que aquest nou Estatut ens pot deparar. L\u2019estatus de la llengua, la relaci\u00f3 amb la Uni\u00f3 Europea, el tractament de la immigraci\u00f3, o la pr\u00f2pia ordenaci\u00f3 territorial s\u00f3n aspectes nuclears d\u2019aquest debat que el president de la Generalitat va voler emmarcar en la reuni\u00f3 de Miravet.
\nSi volgu\u00e9ssim buscar una imatge il\u2022lustrativa del que avui volem resoldre en l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica, podr\u00edem fer-ho, en una mena de trencaclosques on el resultat final, acaba llimant les aspreses que avui caracteritzen l\u2019encaix jur\u00eddic i administratiu de Catalunya en el s\u00ed de l\u2019estat Espanyol, i del marc europeu. I en el s\u00ed de Catalunya, un territori espec\u00edfic com l\u2019Aran, amb les seves particularitats culturals i pol\u00edtiques.
\nAquest \u00e9s un debat que t\u00e9, efectivament, la seva r\u00e8plica en clau aranesa. Una r\u00e8plica que confereix m\u00e9s inter\u00e8s i complexitat al propi debat, at\u00e8s que, r\u00e0pidament se\u2019ns acut la pregunta: qu\u00e8 far\u00e0 Catalunya amb aquest territori de llengua i cultura diferent i tradici\u00f3 hist\u00f2rica de govern? Tot ens indica que dif\u00edcilment l\u2019Estatut de Catalunya podria oblidar aquesta realitat singular que conviu a casa nostra i que ja t\u00e9 un r\u00e8gim especial que li atorg\u00e0 el Parlament l\u2019any 1990. L\u2019objectiu, per tant, \u00e9s que all\u00f2 que l\u2019Estatut de Sau va recon\u00e8ixer t\u00edmidament, sigui avui present en el nou ordenament jur\u00eddic de Catalunya amb el reconeixement de la seva llengua, dels seus drets seculars i de les seves institucions pr\u00f2pies.
\nLes forces pol\u00edtiques araneses van consensuar un document que recull aquests principis i la voluntat de l\u2019Aran de no ser inclosa a la nova divisi\u00f3 territorial de Catalunya, atenent la seva tradici\u00f3 hist\u00f2rica i el principi d\u2019autonomia que recull la seva Llei de r\u00e8gim especial. Un document que ja \u00e9s a mans del president de la Generalitat i de la pon\u00e8ncia que avui redacta l\u2019Estatut.
\n\u00c9s evident que Catalunya dif\u00edcilment \u00e9s pot negar a acceptar la seva pr\u00f2pia diversitat. Per\u00f2 la hist\u00f2ria ens ensenya que l\u2019evid\u00e8ncia, en pol\u00edtica, no sempre \u00e9s compartida. Deu anys va tardar el govern de CiU en portar una llei que reconegu\u00e9s aquestes reivindicacions hist\u00f2riques dels aranesos, i en aquests anys, l\u2019Aran, va ser incl\u00f2s en el mapa comarcal de Catalunya. Una fita hist\u00f2rica que avui, per cert, resulta clarificadora quan, des de la Converg\u00e8ncia aranesa, es reclama un \u201cAran no catal\u00e0\u201d i sostres estatutaris maximalistes que tenen poc a veure amb les actuacions del passat.
\nTots els posicionaments s\u00f3n leg\u00edtims i totes les aspiracions respectables, especialment en un moment transcendent com aquest, per\u00f2 hi ha, en la conjuntura actual, a Espanya, a Catalunya i a Aran dos premisses que haurien de servir de full de ruta per arribar a bon port i completar el trencaclosques sense traumatismes. La primera, renunciar al fonamentalisme com a doctrina i com argument. I la segona, saber que en aquest proc\u00e9s de negociaci\u00f3, el que li conv\u00e9 a l\u2019Aran, m\u00e9s que l\u2019afronta amb Catalunya, \u00e9s la seducci\u00f3, ser el mirall en el que la Catalunya actual reconegui la seva pr\u00f2pia ambici\u00f3 nacional. Sovint per\u00f2, la temptaci\u00f3 d\u2019utilitzar les reivindicacions per emfatitzar la posici\u00f3 partid\u00e0ria i treure r\u00e8dit pol\u00edtic del debat \u00e9s molt alta i acaba negligint l\u2019inter\u00e8s general. Catalunya haur\u00e0 de portar el seu Estatut al Congr\u00e9s de diputats i necessita, tal com es va fer a Miravet, prioritzar, especialment els aspectes financers m\u00e9s que alguns simbolismes que, per importants que semblin, equivocaran el debat. I aix\u00f2, no significa renunciar, sin\u00f3 aplicar el sentit com\u00fa en favor d\u2019administracions racionals, que donin resposta als reptes del segle XXI.
\nPer l\u2019Aran, el primer pas \u00e9s dotar de contingut pol\u00edtic, el debat espor\u00e0dic que cada dos mesos fa la seva m\u00e0xima instituci\u00f3; el segon, repensar el sentit d\u2019aquestes institucions i fer-les properes, transparents, i rigoroses per donar credibilitat a les reivindicacions.
\nEn definitiva \u00e9s l\u2019hora del debat constructiu, de fer un esfor\u00e7 per sortir dels llocs comuns i de les veritats absolutes per trobar-nos al voltant de l\u2019inter\u00e8s general dels ciutadans, aquell que ens ha de permetre conciliar les ambicions nacionals de la
\nCatalunya diversa i el suport social, que com \u00e9s sabut, no sempre van de la m\u00e0.<\/p>\n
\nFrancesc X. Boya i Al\u00f3s
\nDiputat al Parlament de Catalunya i
\nSecretari General d\u2019Unitat d\u2019Aran <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Reescriure el nou Estatut de Catalunya ha obert arreu del pa\u00eds un debat, de vegades apassionat, sobre els futurs possibles que aquest nou Estatut ens pot deparar. L\u2019estatus de la llengua, la relaci\u00f3 amb la Uni\u00f3 Europea, el tractament de la immigraci\u00f3, o la pr\u00f2pia ordenaci\u00f3 territorial s\u00f3n aspectes nuclears d\u2019aquest debat que el president […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5659","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n