Tal i com deien les enquestes abans de les eleccions, al vell continent vol\u00edem veure un nou president dels Estats Units, capa\u00e7 de fer un canvi de rumb en la pol\u00edtica exterior del gegant americ\u00e0. Vol\u00edem recuperar l\u2019al\u00e8 despr\u00e8s del neguit que en aquests \u00faltims temps ens ha provocat la guerra d\u2019Irak, la confrontaci\u00f3 israelopalestina i, en definitiva, la relaci\u00f3 de la superpot\u00e8ncia amb la resta del m\u00f3n. \u00c9s a dir, un retorn al multilateralisme, al refor\u00e7ament de les institucions internacionals com a \u00e0mbit de resposta als conflictes b\u00e8l\u2022lics que avui assolen el planeta.
Ha estat doncs una esperan\u00e7a perduda. O una nova decepci\u00f3 estalviada, perqu\u00e8 tamb\u00e9 \u00e9rem sabedors que en mat\u00e8ria de pol\u00edtica exterior, amb Kerry, les coses no haurien estat massa diferents.
A la nostra Europa, de democr\u00e0cies assegudes a vells palaus aristocr\u00e0tics, li costa entendre aquesta Am\u00e8rica ruda i conservadora que fa del seu militarisme religi\u00f3s una creuada i, del seu lideratge, un acte de prepot\u00e8ncia que ha costat cent mil morts civils a l\u2019Irak, per a prevenir-nos d\u2019unes armes de destrucci\u00f3 massiva que mai es trobaran. Per aix\u00f2, som molts els que sovint pensem: \u00e9s possible que els americans no se n\u2019adonin d\u2019aquest desprop\u00f2sit? Efectivament si, per\u00f2 les claus del vot als EE UU tenen poc a veure amb les nostres sensibilitats i avui, aquest vot, mostra un pa\u00eds clarament dividit. El vot conservador i dem\u00f2crata, \u00e9s reparteix entre les dues costes, la del Pac\u00edfic i la de l\u2019 Atl\u00e0ntic de societats m\u00e9s urbanes, i un centre rural i poruc que ha recolzat l\u2019estrat\u00e8gia de la por. Aqu\u00ed \u00e9s on tots els analistes pol\u00edtics reconeixen el m\u00e8rit de Karl Rove, l\u2019art\u00edfex d\u2019aquesta campanya, que ha situat l\u2019eix del discurs de Bush en el binomi seguretat-terrorisme igual a guerra preventiva. Una estrat\u00e8gia que ha aconseguit la mobilitzaci\u00f3 de tot l\u2019electorat conservador, especialment, el m\u00e9s arrelat a les pr\u00e0ctiques religioses. Els evangelistes, per exemple, que en l\u2019anterior campanya van romandre a casa per alimentar l\u2019abstenci\u00f3, en aquesta ocasi\u00f3, motivats a m\u00e9s per la posici\u00f3 contr\u00e0ria als matrimonis dels homosexuals, \u00e9s a dir, per un vot en favor de la moralitat, han suposat la participaci\u00f3 d\u2019una quinta part de la poblaci\u00f3 que, a m\u00e9s de contrarestar clarament l\u2019augment de la participaci\u00f3 m\u00e9s jove i dem\u00f2crata, han estat activistes del vot rep\u00fablica. I encara, a aquesta divisi\u00f3, haur\u00edem d\u2019afegir un oscil\u2022lant 25% que es considera orfe pol\u00edticament i que fa 8 anys va votar un independent, Ros Perot.
M\u00e9s enll\u00e0, per\u00f2, d\u2019unes eleccions molt participades, \u00e9s cert que el pa\u00eds se sent fracturat i una profunda esquerda social s\u2019ha obert sota el mandat Bush. Una esquerda que possiblement troba l\u2019an\u00e8cdota o la seva punta d\u2019iceberg, en aquells ciutadans demandants d\u2019asil a Canada. Una fugida a la democr\u00e0cia… \u2013diuen.
Segurament alguna cosa de malaltissa t\u00e9 avui aquesta democr\u00e0cia que ha servit tantes vegades de referent i que ara, sabem, es troba minada per unes pr\u00e0ctiques que han difuminat la l\u00ednia de lo que \u00e9s democr\u00e0ticament admissible fins fer-la desapar\u00e8ixer. Els interessos empresarials, els costos electorals, els models de votaci\u00f3… s\u00f3n, juntament amb el format de les eleccions, tot un cap\u00edtol a revisar, i sobre els quals hi ha una reflexi\u00f3 pendent, i tan de bo un canvi.
A l\u2019Europa desconcertada davant la vict\u00f2ria i acreditaci\u00f3 de Bush per m\u00e9s de tres milions de vots, ens queda ara l\u2019expectativa d\u2019un Bush m\u00e9s relaxat, i capa\u00e7 de fer algun gest vers la dissensi\u00f3 en favor de la resta del planeta. I en cas contrari, que sigui la malmesa economia americana, on el d\u00e8ficit s\u2019acumula avui de forma notable,qui posi fre a les vanitats i a les atrocitats bel\u2022licistes del nou president.
Francesc X. Boya i Al\u00f3s
Diputat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dos de novembre ha deixat Europa desencisada.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-5646","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"acf":[],"yoast_head":"\n